Entre el 21 de gener de 1959 i de 1960, l’arxidiòcesi de Tarragona celebrà l’Any Jubilar dels mil set-cents anys del martiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi. El pintor Hermini Sentís va rebre l’encàrrec de representar en pintures, sobre tela i a l’oli, la història dels màrtirs immolats a l’amfiteatre de Tarragona el 21 de gener de l’any 259. Les teles ornamentaren vuit compartiments de les parets de la capella de Sant Fructuós de la Catedral. Dues d’aquestes composicions narren el martiri al foc dels sants i el trasllat de llurs relíquies de Tarragona a San Fruttuoso di Capodimonte (Ligúria) al segle VIII per sant Pròsper, considerat l’últim bisbe de Tarragona de l’època visigoda. La família Ribas-Juncà de Tarragona trobaren i adquiriren en un antiquari dos esbossos d’aquestes creacions, i generosament les han donat al Museu Diocesà. Estan realitzats en 1958 sobre tela a l’oli.
Els esbossos permeten definir les diferències respecte a les pintures que van ser executades, possiblement, seguint instruccions de Mn. Joan Serra Vilaró. En l’esbós del martiri s’aprecia que els sants es personifiquen despullats amb tapalls, i en el quadre final els clergues han estat revestits: Fructuós amb les vestimentes litúrgiques episcopals, amb mitra curta i pallium, òbviament actuen com a elements simbòlics perquè són anacrònics en l’època que es representa. Els diaques vesteixen dalmàtica i duen tonsura. S’han reduït el nombre de soldats a dos i han estat dibuixats dos botxins (carnifex), un d’ells actiu atiant el foc. Els dos àngels que sostenen tres corones passen a ser tres àngels i són ubicats de manera independent en el plafó superior. Ambdues composicions recullen el moment en què el soldat Fèlix suplica que Fructuós pregui per ell amb la consegüent resposta del Prelat, que li va dir que calia pregar per l’Església catòlica, estesa d’orient a occident.
En la segona representació, la diferència més substancial és causada per la substitució del taüt en el qual l’esbós ubica les restes dels tres màrtirs per una urna-reliquiari decorada amb motius vegetals i un crismó en el frontal. En l’esbós, el taüt és transportat per set homes despullats i amb tapalls que després passaran a ser tres personatges vestits. En les dues composicions es representa el moll del port de Tàrraco i al fons les muralles. Pròsper i els seus cinc deixebles Justí, Procopi, Marcial, Pantaleó i Jordi estan a punt d’embarcar en una nau amb la pietosa presència d’alguns cristians. En l’esbós, els acompanyants de Pròsper no porten cap objecte a les mans, mentre que en l’obra final dos personatges porten el tresor de l’Església de Tarragona i l’anomenat Còdex Veronensis, un llibre litúrgic d’una església de Tarragona. Es creu que, juntament amb les relíquies, foren transportats a terres italianes per a ser servats davant la imminent invasió islàmica.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 19 de gener de 2025 (n. 3906)
