Tarragona, centre del cristianisme primitiu hispánic
Tarragona és una de les ciutats hispàniques més riques en cultura material paleocristiana. La tradició vincula l’arribada del cristianisme a l’acció missionera de l’apòstol Pau, però la primera noticia sobre cristianisme a la ciutat és de l’any 259 quan el bisbe de Tàrraco, Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, foren cremats vius a l’amfiteatre sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal·liè. En època tardorromana l’Església de Tarragona esdevingué seu metropolitana de la Província Tarraconense, fou dinamitzadora dels molts Concilis provincials i alguns dels seus bisbes foren designats com a legats del Papa per a les províncies hispàniques. El patrimoni documental, artístic i arqueològic paleocristià que la ciutat ha llegat és, en el seu conjunt, el més notable de tota la Península Ibèrica.
La ruta dels primers cristians a Tàrraco
Capella de Sant Pau
En el punt més elevat de l’acròpoli de la ciutat s’ubica l’edifici del Seminari (segle XIX). En un dels seus claustres s’aixeca una capella construïda al segle XIII que formava part de l’hospital dels canonges de la Seu. Una pietosa tradició ubica la predicació de l’apòstol sant Pau sobre la roca en la que fonamenta la capella. Dins les instal·lacions del Centre Cultural Tarraconense El Seminari.
Museu Bíblic Tarraconense
Aquest equipament museístic fou creat l’any 1930 i conserva elements arqueològics, literaris, litúrgics, artístics i didàctics relacionats amb la cultura bíblica. És un espai alternatiu, dins la ruta dels primers cristians de Tàrraco, el discurs del qual ens permet obtenir una visió diacrònica de la història i la cultura bíblica, des de l’època patriarcal fins als orígens del cristianisme. Representa un bon instrument per comprendre les bases teològiques, simbòliques, rituals i iconogràfiques del món dels primers cristians.
Catedral de Tarragona
La Seu de Tarragona ocupa l’espai en el que s’erigí, en època romana, el temple dedicat al culte als emperadors. Encara són visibles imponents restes d’aquest gran recinte al refetor de la Catedral. Aquesta àrea sacra pagana fou desmantellada parcialment a partir del segle V i transformada en espai cristià. L’aparició d’enterraments i diverses evidències arqueològiques i documentals fan pensar que, en aquest espai, es va bastir la catedral d’època visigòtica.
Una de les capelles renaixentistes de la Catedral medieval està dedicada a sant Fructuós i als seus diaques i en ella es veneren algunes relíquies d’aquests protomàrtirs hispànics. Al museu diocesà també trobem elements arqueològics dels primers segles del cristianisme entre els que destaca una gerreta litúrgica de bronze del segle VII trobada en una tomba, a l’àrea de la catedral. També a la façana de la Catedral es troba encastat un magnífic sarcòfag paleocristià, d’inicis del segle V, anomenat de Betesda.
Amfiteatre de Tarragona
L’amfiteatre era un edifici el·líptic dedicat a oferir espectacles de gladiadors. La seva capacitat era d’uns 14.000 espectadors i va ser construït a inicis del segle II dC. Durant l’imperi d’Heliogàbal, a inicis del segle III, l’amfiteatre va experimentar algunes reformes. Poc temps després, el 21 de gener de l’any 259, a la mateixa arena, el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser cremats vius per ordre del governador Emilià. Fou una conseqüència més de l’aplicació dels edictes decretats contra els cristians dels emperadors Valerià i Gal·liè. L’Església de Tarragona va construir entre els segles VI i VII una basílica en memòria dels màrtirs, en l’espai precís on els sants van ser immolats. Sobre aquesta construcció, en el segle XII, es va aixecar un nou temple sota l’advocació de Santa Maria del Miracle, com ho documenta una butlla del papa Anastasi IV, datada l’any 1154. En el segle XVI el frares trinitaris van erigir un convent al costat del temple. La comunitat va perdurar en aquest espai fins al segle XVIII.
Fòrum de la Colònia
El Fòrum de la Colònia va ser el centre de la vida social i política de Tàrraco. S’ha documentat una primera plaça construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Si l’apòstol Pau visità la ciutat de Tàrraco, d’acord amb la tradició, aquest seria l’espai on es devia desenvolupar la primera activitat missionera. En època medieval es documenta en aquest espai una església dedicada a Sant Fructuós que va perdurar fins al segle XVII. Una pietosa tradició considerava que la casa de Fructuós es trobava ubicada en aquest espai.
Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona (MNAT)
En aquesta àrea cementerial van ser enterrats el bisbe Fructuós i els seus diaques per la comunitat cristiana de Tàrraco. L’espai va adquirir un significat sagrat per a l’Església local, i els fidels van mostrar un gran interès per enterrar-se a prop de les restes dels màrtirs. Aquest fenomen és conegut com a tumulatio ad sanctos o martyres. Ja a finals del segle IV o inicis del segle V es va construir una gran basílica amb baptisteri per venerar les relíquies dels màrtirs.
La Necròpolis i el Museu paleocristians permeten comprendre les pràctiques funeràries romanes, les tipologies sepulcrals i com aquest espai va esdevenir lloc de culte martirial i centre de peregrinacions fins entrada l’època visigòtica. El Museu conserva la col·lecció més rica d’art i arqueologia paleocristiana de la Península Ibèrica. La formen sarcòfags, laudes musivàries, aixovars funeraris i una extraordinària col·lecció epigràfica cristiana.
Basílica del ‘Parc Central’
Aquesta basílica funerària, datada en la primera meitat del segle V, presenta tres naus i transsepte, amb absis i contraabsis, orientada cap a l’est, i està precedida per un atri. L’edifici està encapçalat, a l’extrem oriental, per un absis quadrangular que té adherits en el costat nord dos petits àmbits amb funcions de sagristia i de dipòsit dels objectes de culte. Als peus de la basílica, hi ha situat l’atri amb un pati central i amb una galeria que permet l’accés a un conjunt d’estances.
En els àmbits de la basílica i de l’ambulacre de l’atri, s’hi han pogut documentar uns 200 enterraments. Un epígraf trobat està dedicat a una beata Thecla, verge consagrada a Crist, d’origen egipci que va morir als 77 anys. La basílica del Parc Central és l’únic exemple d’arquitectura basilical paleocristiana que podem contemplar a Tarragona i una bona mostra per apropar al visitant als costums litúrgics i els edificis cultuals del cristianisme primitiu.
Edifici Tardoromà de Centcelles
Les restes visitables corresponen a un majestuós edifici construït entre els segles IV i V dC a cinc quilòmetres de Tàrraco, al costat del riu Francolí i de la via De Italia in Hispanias. La sala central conserva la coberta amb cúpula decorada amb un magnífic mosaic ordenat en franges concèntriques on es representen una cacera, escenes de l’Antic i del Nou Testament, personatges entronitzats, etc. Pel que fa als motius cristians, destaquen les representacions de relats bíblics: Adam i Eva, el sacrifici d’Isaac per Abraham, el profeta Jonàs, els tres joves hebreus a Babilònia, el profeta Daniel, Jesucrist com a Bon Pastor o la resurrecció de Llàtzer, entre d’altres. Tot i que encara es debat sobre la cronologia i funció de l’edifici, la magnificència del projecte, la tècnica emprada i la iconografia assenyalen que el promotor de l’obra va ser un personatge d’alt rang i fermes creences cristianes. Un conjunt que és, sens dubte, un dels testimonis més destacables de l’art dels primers segles del cristianisme.